Fins quan

Tots sabem, que la humanitat,
arrossega unes cadenes
que li causen, moltes penes,
i que mai se’n ha lliurat.

Aquestes cadenes son,
els gelos i l’enveja,
que avui encara sacseja
la humanitat, i li treu la son.

A vegades envegem,
qui ens podria ajudar
ens venem per un tros de pa
sense saber el que fem.

Si envegem
acabem odiant,
i l’odi és imparable,
i ens prohibeix d’ésser amable.
Es un cuc que ens va rosegant,
que viu en el cor humà,
i les seves pretensions,
son les tropes passions,
que el caben de degradar.

En lloc d’aprendre del savi
i reconèixer la nostra ignorància,
conservem l’arrogància,
i anem amb malicia al llavi

Una arrogància que a tonteig,
i ens torna primitius,
a on cauen els més vius
que miren molt, però no veuen res.

Ara hi ha molts mandons,
que vestits de progressista,
enganyen els curts de vista
per aconseguir escons.
Si no sabem el que sembrem,
si es cugula o si és blat.
Poca cosa collirem
i perdrem tot el guanyat.


Josep Bruna Sogas