El palau de la saviesa

El rei te un palau

que sempre és tancat,

i només i te entrada

qui les proves ha superat.

El camí que hi va,

és ple de bardissa,

molt difícil de passar,

perquè rellisca i s’esllavissa.

Quant el Rei li dona entrada,

perquè el camí a superat,

veu com tot se li aclara,

i en queda meravellat.

Es tan increïble,

el que allà veu,

que si aquí o explica,

ningú s’ho creu.

La saviesa és tan fabulosa,

tan profunda i tan immensa.

que el mes savi, parlar-ne no gosa,

i el mediocre, ser savi es pensa.

Qui actua millor, el que amaga la seva saviduria,

o el que amaga la seva ignorància.

Josep Bruna Sogas

Con piel de cordero

Con poco ruido

y mucha maña;

yo voy tejiendo,

tela de araña.

Pues yo me visto

con piel de cordero,

porqué sol listo

como un torero.

Y así lo llevo,

con gran disimulo;

porqué sol lobo,

y además chulo.

Así engaño

a las ovejas,

y llevo al rebaño

entre malezas.

¡Me hago el Santo!

Y soy un lobo;

de esta forma no espanto

a ningún bobo.

Dentro del Templo,

soy un castizo;

pero el ejemplo,

no garantizo.

Siempre me junto

en lo más profundo,

de esta forma voy mandando

en este mundo.

La piel de oveja

es mi bandera;

pues ver no deja

mi madriguera.

Y así vistiendo,

la piel de cordero;

me voy riendo,

del mundo entero.

Quien sea fraile,

tome candela;

dijo San Jaime

a una abuela

(A un antipático)

Alliberats o esclaus

L’home alliberat

fàcilment troba la pau,

l’home que te llibertat

li vol prendre i fer-lo esclau.

No confonguem l’home lliure

amb l’home lliberti,

si abusem del nostre viure

és que tenim algú de botxí.

L’un demana llibertat

per poder desobeir,

l’altre vol llibertat

per poder-lo fer ajupir.

Tots pregonem llibertat

i això ens fa mentiders,

doncs el nostre pecat

és ésser eslaus dels diners.

Som de la rasa “calé“.

som esclaus del consumisme.

Qui és conforma amb el que te?

Qui enriqueix sense empobrir-se?

L’home que és diu civilitzat,

en cap indret de la terra

abastarà la llibertat

doncs ell mateix la desterra.

L’home més adelantat

A la ratonera cau,

Buscant-ne la llibertat,

Cada dia, és més esclau.

Josep Bruna Sogas

A Santa Teresa

Los que aquí aun vivimos

después de tantos años,

muy cerca os sentimos

y Teresa sigue iluminándonos.

Tenéis palabras de ora,

pues Teresa, me gustáis,

dejasteis un tesoro,

en que buenos consejos nos dais.

Vuestros versos son caudal

de agua pura i cristalina;

vuestros libros manantial

de sabiduría divina.

Fuisteis la más querida,

fuisteis la más gloriosa,

de Jesús en esta vida,

fuisteis la perla preciosa.

Bien demostrado tenéis

lo que a Jesús quisisteis.

Santa Teresa, no temáis,

decidme como lo hicisteis.

Josep Bruna Sogas

El rellotge

Em batega “esporuguit”,

el meu cor, ja molt cansat,

vuitanta anys a dins el pit,

i ni un minut parat.

Quan noti que el meu cor,

cansat, ja es vulgui parar,

llavors sabré que la mort,

ja em vol venir a buscar.

I quan no senti ja el cor,

dintre el meu pit bategar,

llavors sabré que la mort,

ja em ve a buscar.

Quan s’acosti i em cridi,

jo, ja l’estaré esperant.

No vull pas que em digui

que li he fet perdre un instant.

Beneïda sigui la mort

que quan és l’hora ens crida,

encara que ens amagui el port

on ens espera la vida.

Josep Bruna Sogas