Vell, si no se res

Em diuen vell, i jo penso,
si fos vell, sabria moltes coses que no se.
Sabria qui soc, d’on vinc.
Sabria a on vaig, que busco, no se res,
Tot el que he après.

Es guanyar-me la vida per subsistir,
contentar les intrigues del meu cos.
Però això és elemental,
això o fa qualsevol animal.

Llavors que he après, per ésser persona.
Perquè em serveix pensar,
si no puc descobrir el més enllà.
Mentre em pugui bellugar,
en això vull treballar.

Saber que he vingut a fer a aquest mon.
Perquè tinc el do de pensar.
Sinó descobreixo això,
Me n’aniré d’aquest món,
igual que quant vaig entrar.

Algú diria, en aquest mon i han molts savis,
catedràtics, militars, científics,
que no fan res més que construir,
per desprès poder destruir.

N’hi ha algun de massa savi,
que fins i tot s’atraveix a dir;
Que el pensament te de morir.
Tota aquesta saviesa,
és poc més que una bestiesa.

Inventar, no podem inventar res.
Però, podem descobrir,
els misteris de l’univers.

Per un camí erroni,
no marxaran pas madurs, si no vers,
Doncs marxaran d’aquest mon,
despullats de coneixement.
Tal com i varen entrar,
Ignorant el més enllà.


Josep Bruna Sogas